Archive for the ‘Polítics’ Category

h1

Pg. de Teresa Pons Tomàs

22 Desembre, 2009

ponsEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El passeig de Teresa Pons i Tomàs es troba al sector de Can Patrac,  al nou espai annex a la Factoria cultural Coma-Cros, confrontat amb l’espai de Jardí de les Filadores i perpendicular al Carrer Sant Grau.

Data en què es va donar nom al carrer: El dia 21 de desembre de 2009

Inauguració: dia 26 de juliol de 2010, després de la presentació del llibre de Jaume Prat i Pons Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)

<<  imatges de la inauguració >>

El personatge

pons_1Teresa Pons Tomàs (1911-1988)

[treballadora de la Coma-Cros i regidora]

Teresa Pons va néixer el 10 d’abril de 1911, al carrer “dels 18 duros”, ara Carrer Indústria. Va ser la tercera dels quatre germans de can Clarà, estudià a l’escola pública de Salt fins als catorze anys, en què començà a treballar a la fàbrica Coma-Cros.

De ben jove s’interessà pels problemes socials de la comunitat; entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre de Cultura la Floreal, on formà part de la companyia de teatre Arte y Amor.

La Teresa Pons fou la primera regidora a Salt i una de les primeres a les comarques gironines (19/10/36), però a finals de l’any 1936 abandonà la política i formà parella amb Salvador Piñol, líder sindical de a CNT. El 1939, amb l’exeècit franquista a les portes de Barcelona, passaren a França.

El 1947, amb només 36 anys, va quedar viuda, sense cap possibilitat de poder tornar a Catalunya. No va ser fins a finals dels setanta quan, acompanyada dels seus fills, va tornà diverses vegades a Salt per visitar els seus familiars i amics.  Va morir el 4 de desembre de 1988 i va ser enterrada al cementiri de Gasserase, a les afores de Montauban, on també foren traslladades les despulles de Salvador Piñol.

En el marc de la Revolució Social del 19 de juliol de 1936, la Teresa fou la primera regidora a les comarques gironines (19-10-36).

És aquest comitè, cèlebre per la radicalització dels seus plantejaments, qui detenta el control del municipi fins a l’octubre del mateix any, quan, arran de la dissolució deis Comitès de Milícies, la CNT accepta formar part del Govern de l’Ajuntament, que a partir d’aquest moment passa a anomenar-se Consell Municipal. En la seva acta de constitució (19-X-36) s’especifica «que la CNT i el Centre Republicà d’Esquerra d’aquesta vila, havien acordat que, essent les úniques dues organitzacions antifeixistes de la localitat, les quals estan representades en el Comitè de Milícies que es
disol. La composició del nou Ajuntament restarà reduïda a disset membres, onze de la CNT i sis del Centre Republicà d’Esquerres», Aquest consell municipal que l’ 11 de desembre es veu de nou modificat, és integrat pels següents representants: President: Eduardo Pardo i Gómez CNT; 1r. Vice-president: Pere Bustins i Saurina CNT; 2n. Vice-president: Jaume Vila i Giralt CNT; Regidors: Teresa Pons i Tomàs CNT, Eusebi Carandell i Coll CNT, Josep Salsina i Aragonès CRE, Enric Planas i Riera CNT, Joan Prat i Mestres CNT, Agustí Roura i Vila CNT, Josep Huix i Font CRE, Joaquim Colomer i Pardas CNT, Amadeu Viñas i Llansó CNT, Pasqual Señer i Lucero CRE, Josep Bemadas i SalaCNT, Jaume Cerdà i Cases CRE, lu Bohigas i Blanc CRE, Joan Soler i Oller CNT.

A: Boadas, Joan. La vida municipal i la vida quotidiana al Salt del 1936. Article dins el reportatge: “Les Bernardes han aturat el temps al Salt de l’any 1936“, aparegut a: Presència, 751 (1986, 13 juliol) pàg. 20-22

El 6 de novembre de 2008, dins les Jornades: La revolució llibertària – 70è aniversari del 19 de juliol del 1936 es va fer la xerrada “Teresa Pons, una saltenca llibertària. La primera dona regidora de les comarques gironines. Història d’un personatge anònim dins el gran circ de la guerra civil”, a càrrec de Jaume Prat, investigador

Més informació:

  • Prat i Pons, Jaume. Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol). CCG edicions, 2010 (pàg. 129-188)
  • Dissabte (6), a Santa Eugènia de Ter es va recordar Teresa Pons, de Salt, i Isabel Vilà, a Can Gibert, en el Dia de la dona treballadora (8). El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 06/03/2010 [fotos]
  • Alonso i Pont, Agapit. Teresa Pons i Tomàs. La Farga. Revista de Salt, 258 (febrer, 2009) pàg. 13
Anuncis
h1

pl. d’Emili Pibernat

6 Juliol, 2009

pibernatLa plaça

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

La plaça d’Emili Pibernat ocupa un petit espai obert al carrer Filadores i la sèquia Monar. Està a la zona del Veïnat, just al costat del terme municipal de Girona.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1989. Al Diari de Girona del 22/03/1989, en un article titolat: “L’Ajuntament de Salt acorda posar nom a sis carrers i places del poble” hi ha aquest paràgraf: “La placeta Emili Pibernat és la nova denominació que s’ha donat a l’espai urbà situat al veïnat de Salt, que limita al nord amb el carrer Filadores ¡ la sèquia Monar, i pels altres límits amb edificis de la illa compresa entre aquell carrer, el de Teixidores, el de Sant Antoni i la travessera de Santa Eugenia“. Es va urbanitzar el 1993.

El personatge

Emili Pibernat i Viader (?)

[polític]

Nasqué entre els anys 1880-1885, al llarg del 1909 escrivia petits articles al diari La Lucha, un diari de finals del segle XIX i principis del XX.

Emili Pibernat militava al partit d’Esquerra Republicana de Catalunya. Junt amb Bartomeu Muñoz, Agustí Cabruja i Iu Bohigas, el 1930, va crear la publicació “Poble de Salt” que acabà sent l’òrgan oficial de les Joventuts Republicanes de Salt.

El 26 de febrer de 1930, després de la dictadura de Primo de Rivera, Emili Pibernat va ser elegit alcalde de Salt. El 14 d’abril de 1931 es proclamava la República a tot l’Estat Espanyol,  dos dies abans Salt havia votat majoritàriament  la candidatura Republicana a les eleccions municipals i es va constituir el nou Ajuntament presidit també per Emili Pibernat i Viader.

Emili Pibernat junt amb Manuel Termes foren els alcaldes de Salt durant la Segona República.

L’abril de 1936 va ser elegit secretari de la “Junta de Asistencia Social de Gerona” i el novembre de 1938  va ser nomenat  administrador de la “Casa de Asistencia y Educación y Casal del Anciano de Gerona”.

Més informació:

h1

Pg. Marquès de Camps

6 Juliol, 2009

campsEl passeig

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El passeig Marquès de Camps és una de les vies més importants de Salt. Va des del carrer Major fins el giratori de l’avinguda de la Pau que porta a l’accés de l’autopista AP-7 i al centre comercial Espai Gironès.

Data en què es va donar nom al carrer: El passeig  es va projectar el 1948, el 1958 (ja tenia el nom actual) se’n va fer el clavegaram i es va acabar d’edificar el 1970.

El personatge

Carles de Camps i d’Olzinelles (1860-1939)

[Segon Marquès de Camps. Enginyer forestal i polític.]

Carles de Camps i d’Olzinelles (Salt, 1860 – Sant Sebastià, 1939)

Fou director general d’agricultura (1917) i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal. Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona (1891) i diputat i senador a Madrid, en diferents legislatures.

El 1924, a l’adveniment de la Dictadura , es retirà de la política. Havia signat el Missatge a la reina regent (1898), els manifests de Solidaritat Catalana (1906) i Per Catalunya i l’Espanya Gran (1916). El 1936 s’exilià de Catalunya i morí a Sant Sebastià abans d’acabar la guerra civil. Havia estat president (1930) de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on ingressà el 1895.

Publicà En el reino vegetal no existen individuos (1895) , Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la agricultura e industria catalanas (1897), Política agraria (1915) i uns volums de narracions en català: Del meu sarró (1912), Cortal marí (1912), Toia virolada (1915) i Floren (1923)

camps1Carles de Camps i d’Olzinelles

Més informació:

  • L’Arxiu del Marquès de Camps : [diversos articles] A: La Farga : revista de Salt, núm. 179 (abr./maig/juny 2000), pàg. 10-21
  • Camps i d’Olzinelles, Carles de, Marquès de Camps.
    • Cortal marí. Barcelona : Editorial Catalana, 1921 (Biblioteca catalana / Editorial Catalana)
    • Historias de caza . Barcelona : El Cobre, 2004
    • Narracions. Barcelona : Ilustració Catalana, [19–?] A: Lectura popular / Ilustració Catalana ; 140. Biblioteca d’autors catalans, pàg. 545-576
    • Sonatines. Barcelona : Ilustració Catalana, [192-?]
    • Toia virolada . Barcelona : L’Avenç, 1915
  • Castells i Calzada, Narcís ; Colomer i Arcas M. Assumpció. Els pergamins de l’Arxiu del Marquès de Camps . [Salt] : Ajuntament de Salt ; [Bescanó] : Ajuntament de Bescanó, 1999
  • Ferrer i Gironès, Francesc. Els marquesos de Camps, senadors. Programa Oficial de Festes. Festa Major, 1984
  • Masó, Elena. Crisi finisecular i mobilització política al districte d’Olot. [en línia]. Revista de Girona http://www.revistadegirona.cat, 1996, número 178, pàg. 36-39. Data de la consulta: 3 de febrer de 2009
  • Pons Jordi ; Adroer, M. Àngels. Salt i el marquès de Camps: un cas de caciquisme. [en línia]. Revista de Girona http://www.revistadegirona.cat, 1988, número 129, pàg. 82 – 87. Data de la consulta: 03/02/09.
  • Pons i Busquet, Jordi. 24 de setembre de 1916: eleccions a Salt : un cas de caciquisme. A: La Farga : revista de Salt, núm. 116 (nov. 1990), p. 20-21
  • Ruiz Pedreira, Jacobo. El Marquès de Camps, enginyer de monts i defensor de la causa forestal (i II). A: La Farga : revista de Salt, núm. 199 (març 2003) pàg. 9-11
  • Ruiz, Jacobo. El Marqués de Camps: Ingeniero, propietario y político regionalista (1860-1939 ) [en línia]. Recuperat el 24/03/09
  • Senador: Expedient personal