c/ de Mn. Sebastià Puig

El carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Mn. Sebastià Puig es troba a la zona del Veïnat. Comença a la cantonada Passeig dels Països Catalans-carrer Sant Romà i arriba fins al final de la Plaça Catalunya.

Data en què es va donar nom al carrer: El projecte d’urbanització del carrer data de l’exercici 1974/1975.

El personatge

Il·lm. i Rvdm. Sr. Sebastià Puig Navarra (1889-1972)

[rector de la parròquia de Sant Cugat de Salt]

Nascut a Port de la Selva, l’any 1889, es va ordenar sacerdot el 17 de maig de 1913.

Després de passar per la parròquia de Cornellà de Terri, fou l’últim rector amb oposicions que vingué a la parròquia de Sant Cugat. A més de rector fou també Prelat Domèstic de Sa Santedat el Papa i Canonge de la Catedral de Barcelona.

El 21 de febrer de 1972, morí a Girona, on és enterrat.

Monsenyor Sebastià Puig prengué possessió de la plaça de rector de Salt el juliol de 1939 i s’hi va estar fins el 1966, gairebé 30 anys. Tot i les característiques de l’entorn polític de l’època en què arriba a Salt, sempre es va destacar per ajudar a qualsevol persona necessitada, prescindint de la seves afinitats ideològiques.

Empordanès de soca-rel, era de caràcter obert, sorollós i burleta, amant de la broma, els acudits, el refrany i la gresca oral, però també era un home d’estudis eclesiàstics, fidel al seu temps. Tenia molts amics i cap enemic.

Mn. Sebastià Puig

Més informació:

• Solemnísima entrada del Cura-Párroco de Salt. El Pirineo, 01/08/1939. Pàg. 2
• Bover i Vila, Ramon. Mn Sebastià Puig, pàrroco de Salt. Los Sitios, 09/06/1966. Pàg. 3
• Necrològica. Los Sitios, 22/02/1972. Pàg. 3
• Sunyer, Salvador. A la vora del camí. Girona : CCG edicions, 2002. Pàg. 215-216

Caricatura de Mn. Sebastià Puig [il. de Lluís Mateu]

C/ d’Alfons Moré

El carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer d’Alfons Moré està situat al sector Mas Masó, entre la rotonda del Passeig dels Països Catalans al nord i la rotonda Mas Masó-Hospital de l’avinguda de la Pau. És troba en una zona de nova edificació al costat de l’Hospital de Salt i del terme municipal de Girona

Data en què es va donar nom al carrer: 20/09/2004 [resum de l’acta del Ple Municipal]

El personatge

Alfons Moré i Paretas (1930-2001)

[practicant, polític i Fill predilecte de Salt]

Alfons Moré, practicant i podòleg de professió, va néixer a Salt. Casat, amb tres filles, resident des de sempre a Salt, va compartir el treball professional de Practicant A.T.S. diplomat en medicina del Treball amb les  activitats socials, culturals i esportives de la vila. Va iniciar la seva carrera política l’any 1958, essent elegit regidor de l’Ajuntament de Salt pel terç sindical, càrrec que va ocupar fins al 1971.  Entre les seves fites destaca la creació del Consell Municipal de Salt, organisme important per aconseguir la independència de la població. Del 1979 al 1983 a ser regidor de CiU a l’Ajuntament de Girona i President del Consell Municipal de Salt, del 1980 al 1988 va ser diputat provincial i del 1987 al 1992, delegat a Girona de Benestar Social.

Fou l’iniciador de l’expedient contra l’annexió que s’executà a finals de 1974.

En l’aspecte social, va posar en marxa la residència assistida per a la tercera edat Les Vetes i en va ser el primer director, va pertànyer a més de 30 associacions, president diocesà de Joves d’Acció Catòlica i creador del primer consell municipal de vellesa de Catalunya.

El dia 25 d’abril de 1997, va ser nomenat Fill Predilecte de Salt, en un acte que es va portar a terme a Les Bernardes.

Va morir el diumenge, dia 16 de desembre del 2001, a l’edat de 71 anys.

Més informació:

• Cronologia

• Alfons Moré i Paretas. Les Vetes. La Revista, núm. 13 (des. 01-feb. 02)
• Alfons Moré i Paretes. Teva/Meva. Una secció de Joan Arnau i Narcís Burch. La Farga. Revista de Salt, núm. 2 (juny, 1979) pàg. 8-9
• Alfons Moré. Un concejal en tres Comisiones y un Consell. Los Sitios de Gerona, 24 /05/1979
• Alfons Moré. M’agradaria dirigir Les Bernardes [entrevista]. El Punt, 17/06/1992. Pàg. 4
• Salt reconeix la tasca política i social d’Alfons Moré nomenant-lo fill predilecte de la població. Diari de Girona, 25/04/1997. Pàg. 6
• Alfons Moré. Fill predilecte de Salt [entrevista]. Diari de Girona, 24/07/1997. Pàg. 17
• Sunyer, Salvador. Alfons Moré i Paretas. Exregidor de Salt i exdelegat de Benestar Social. El Punt, 17/12/2001. Pàg. 60
• Alfons Moré, un dels impulsors de la independència de Salt, mor als 71 anys. Diari de Girona, 17/12/2001
• Un miler de persones donen l’últim adéu a Alfons Moré. Diari de Girona, 18/12/2001

Caricatura d’Alfons Moré [Il. Lluís Mateu]

c/ de Pau Masó

El carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer Pau Masó està situat al sector Mas Masó, entre el carrer Moreneta a l’oest i  el carrer Enric Marquès de Girona, a l’est. És troba en una zona de nova edificació al costat de l’Hospital de Salt.

Data en què es va donar nom al carrer: 20/09/2004 [resum de l’acta del Ple Municipal]

El personatge

Pau Masó i Fàbrega (1911-2001)

[flequer, activista cultural i Fill Predilecte de Salt]

Pau Masó i Fàbrega, va néixer a Salt, concretament a la casa núm. 14 del carrer de Sant Josep, fill de Pere i Maria, el dia 28 de febrer de 1911.
El pare, Pere Masó, havia nascut a Palafrugell i es va traslladar a Salt el 1901, data en la qual s’estableix de flequer a la fleca de Can Falgueres.
La mare, Maria, era filla de Salt, i va morir quan en Pau tenia 6 anys. En aquesta edat Pau va viure un any i mig a Palafrugell, assistint a l’escola del mestre capellà Mossèn Joan.
Quan tornà a Salt va assistir a l’Escola Nacional de Nois, fins gairebé els 16 anys, els seus mestres foren: Esteve Vila, Agustí Prat i Lluís Moreno.

[…]

El 1972 va elaborar un pa de crostons que va ser immortalitzat per Dalí en servir de motlle per a la decoració de la Torre Galatea de Figueres. El dia 3 de març de 1988, a la sala d’actes de la casa de cultura Les Bernardes, va ser nomenat “Fill Predilecte de Salt” i el 22 de juliol del mateix any, va ser l’encarregat de fer el pregó d’obertura de la festa Major

Pau Masó va morir el 13 de setembre de 2001.

Caricatura de Pau Masó [il. Lluís Mateu]

Més informació:

• Pau Masó i Fàbrega. Teva/Meva, una secció de Joan Arnau i Narcís Burch. La Farga. Revista de Salt, núm. 36 i 37(juliol/agost i setembre, 1982)
• Els primers pans ja decoren la Torre Galatea, que es prepara per rebre Dalí. El Punt, 18/09/1984, pàg. 12
• Soler. Jordi. Pau Masó, flequer de Salt, creador dels pans multiplicats a Torre Galatea. Presència, 704 (18/08/1985)
• Records del Salt de Pau Masó. Diari de Girona (20/07/1986) pàg. 38-39
• Pau Masó: Fill predilecte de la Vila. La Farga. Revista de Salt, núm. 94 (març/abril 1988)
• Vila, Gemma. Nomenament del primer fill predilecte en el V aniversari de la independència de Salt. Diari de Girona (04/03/1988), pàg. 1 i 10
• Roura, Jordi. Mor als 90 anys el popular flequer de Salt i primer fill predilecte Pau Masó. Diari de Girona (14/09/2001) pàg. 16

Propaganda de la fleca de Pau Masó

c/ de Pere Coll i Guitó

El carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Pere Coll i Guitó, es troba a l’Eixample Oest, entre el Barri Vell i la zona esportiva. Va des del passeig dels Països Catalans fins al carrer Major.

Data en què es va donar nom al carrer: El 1949, l’Ajuntament decideix obrir un nou carrer i donar-li el nom de Pere Coll i Guitó, en memòria de la seva tasca a favor de la població. Les obres de clavegaram es van contractar el 1962.

El personatge

Pere Coll i Guitó (1879-1935)

[propietari i persona il·lustre]

Pere Coll i Guitó, propietari saltenc, descendent de la família “Mut”, arrelada a Salt des de l’epoca medieval, com ho demostren documents datats el 1233. Era conegut com el Sr. Peret de cal Mut.

El Sr. Pere Coll exercí com a jutge de pau, des de la majoria d’edat fins l’any de la seva mort. Va col·laborar econòmicament en les obres de conservació de l’església parroquial i el cementiri.

Als anys 20 cedí el solar per fer les Escoles Nacionals, al costat de can Tarrés (Les Bernardes), on ara s’hi troba el CEIP La Farga. Les escoles es van inaugurar el 15 de setembre de 1929.

Casat amb Dolors Alemany, va tenir 11 fills: Concepció, Consol, Pilar, Assumpció, Dolors, Montserrat, Pietat, Francesc…

Dos nois, Josep Maria i Lluís, van morir, víctimes de malatia, el setembre de 1921. (Nota apareguda a: Diari de Girona, 21/09/1921)

Pere Coll i Guitó va morir a Salt, als 53 anys, després d’una llarga malaltia. (Nota apareguda a: L’Autonomista, núm. 9571. Dimecres, 17/04/1935)

Més informació:

• Bover i Vila, Ramon. Un patricio saltense. Programa Fiesta Mayor, Salt 1954