Archive for the ‘Mestres’ Category

h1

c/ d’Esteve Vila

6 Juliol, 2009

vilaEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer d’Esteve Vila es troba a l’Eixample Oest, entre el carrer Pere Coll i Guitó i el passeig Marquès de Camps. Va des del carrer Major al passeig dels Països Catalans.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1927. Pau Masó i Fàbrega a l’article ” El mestre Lluís Moreno i Salt” editat a Presència del dia 06/09/1969 escrivia:  L’any 1927 s’efectuà el descobriment de la placa que dona el nom del senyor Esteve Vila, el mestre de la meva infantesa, al carrer on visqué. En un emotiu parlament, el senyor Moreno significa el valor simbòlic que el descobriment l’efectués el seu nét Ramon tot i esperant digué  de veure continuades en ell, les virtuts pedagògiques, l’altruïsme i l’esperit de  sacrifici del seu avi. També ho comenta Ramon Bover en el seu article al programa de la Festa Major de l’any 1952.

El personatge

Esteve Vila i Mir (1851-1926)

[mestre]

Esteve Vila va néixer a Calonge el 1851 i va morir a Salt el 1926.

Es va examinar per obtenir el títol de mestre el 26 de setembre de 1882 i va obtenir el títol superior el 22 de juliol de 1984.

Després d’exercir 4 anys a l’escola de Fortià, el 1885 va obtenir la plaça en propietat de l’escola pública de nens de Salt on va exercir 38 anys fins a la seva jubilació el 1921. L’escola era al començament del carrer Processó, en un cantó de l’antiga plaça de la Constitució. Als baixos de l’edifici hi havia l’escola i al pis superior, la casa del mestre, on va viure més de 30 anys amb la seva família. El 7 d’agost de 1903, la Inspecció d’Ensenyament li va concedir un ajudant per atendre els nens més petits, de 6 a 8 anys, dels prop de cent alumnes que assistien a l’escola

El dia 15/05/1926, a la plana 15 de La Vanguardia va sortir una petita nota de la seva defunció: Ha fallecido en Salt don Esteban Vila, maestro jubilado. L’any següent, el poble de Salt li va retre un homenatge.

Uns mesos després de morir, l’1 d’octubre de 1926,  l’Ajuntament acordà dedicar-li el nom d’un carrer.

Més informació:

vila1

Anuncis
h1

carrer i plaça de Lluís Moreno

6 Juliol, 2009

morenoEl carrer i la plaça

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Lluís Moreno està al Barri Vell. Comença a la plaça de la Vila i acaba al vial que segueix paral·lel a l’autopista AP-7. En aquest punt el carrer s’obre formant una plaça que rep el mateix nom.

Data en què es va donar nom al carrer: El carrer segurament existeix des de l’any 1970, la plaça des del 1989. Al Diari de Girona del 22/03/1989, en un article titolat: “L’Ajuntament de Salt acorda posar nom a sis carrers i places del poble” diu: “Així, s’ha decidit anomenar placeta de Lluís Moreno a l’espai urbà que queda a l’extrem oest del carrer Lluís Moreno, limitant al nord amb els pisos de la Gassol; al sud, amb el carrer Lluís Moreno i la zona verda; a l’est amb la zona d’equipament del Mas Llorens, actualment vivendes particulars; i a l’oest amb un vial paral.lel a l’autopista.” 

El personatge

Lluís Moreno i Torres (1881-1948)

[mestre]

Nat a Jaca (Osca) el 19 de febrer 1881 i mort a Sant Antoni de Calonge el 1948.

Tenia només tres mesos quan el seu pare, militar del Cos d’Enginyers, fou destinat a Girona, on morí als 38 anys, Lluís Moreno ja no es va moure més de Girona, malgrat que la seva mare era natural de Madrid.

Estudia a la Normal de Girona i és mestre auxiliar a la graduada de Dalmau Carles.

En unes oposicions convocades el 1902, se li adjudicà l’escola de nens de Sant Antoni de Calonge. El 9 de febrer de 1907 es va casar amb Càndida Pallí i Carner de Calonge, això el va determinar a sol·licitar el trasllat a aquesta població on va estar-hi des del 7 de setembre de 1907 fins al 31 d’agost de 1919. A Calonge nasqueren els cinc fills del matrimoni: Lluís, Josep, Isabel, Ramon i Maria. Tots ells cursaren el Magisteri, menys Maria. Precisament el desig de possibilitar els estudis dels seus fills fou el que, l’any 1919, l’aconsellà a demanar el trasllat a l’escola de nens de Bescanó. Aquest mateix any va ser nomenat president de la “Asociación provincial del Magisterio de Gerona”.

L’1 de setembre de 1923, Lluís Moreno passà a ser mestre de Salt, on arribà a sobrepassar els dos-cents alumnes. L’11 de setembre de 1925 va ser nomenat president de l’Associació Provincial de Mestres Nacionals. Més tard demanà el trasllat a Quart, on exercí durant la Guerra Civil. Una vegada acabada la guerra, tot i que tot el poble de Quart va sortir en defensa seva, Lluís Moreno va ser sancionat i traslladat a Laluenga (Osca) on va exercir des de l’1 de setembre de 1944 fins al 30 de setembre de 1946. Finalment retornà a Sant Antoni de Calonge, on va morir el 20 de febrer de 1948, a l’edat de 67 anys.

Els dos fills grans del mestre Moreno, juntament amb dos altres mestres: Bataller i Dalmau, havien fundat, l’any 1931, el quartet musical Albèniz. Després de la Guerra Civil, als quatre fills del senyor Moreno se’ls sancionà amb pèrdua de la carrera. Lluís i Ramon conegueren l’exili a França i, més tard, un camp de concentració a Reus. Isabel va anar a la presó i Josep (1909-2001)  emigrà primer a França i després a l’URSS on fou professor a les Universitats de LYov i Voronex.

Més informació a: Planellas, Marta. Un pedagog gironí a l’estepa russa. Josep Moreno va ser mestre a Tossa durant la República i degà a la universitat russa de Voronezh després de la guerra. Revista de Girona, 256 (set.-oct. 2009) pàg. 34-37

Lluís Moreno era un mestre excel·lent i també un vertader demòcrata, enemic de la violència. Desitjava, com Dalmau Carles el seu mestre, veure triomfar la força de la raó pel damunt de la raó de la força. Políticament era d’esqueres, fou militant del partit republicà radical i col·laborà a “El Magisterio Gerundense”, “El Autonomista” i “El Radical”.

Més informació:

  • Planellas, Marta. Un pedagog gironí a l’estepa russa. Josep Moreno va ser mestre a Tossa durant la república i degà de la universitat russa de Voronezh després de la guerra. Revista de Girona, 256 (2009) pàg. 34-37
  • Mestras i Martí, Lluís M. L’Aportació gironina al desenvolupament de la pedagogia catalana. Girona : Diputació de Girona, DL 1983 (pàg. 151-157) Biografia publicada a El Punt, 30/04/1980
  • La Renovació pedagògica a l’ensenyament primari : 1900-1936. Girona : Diputació de Girona, 1980 (pàg. 45-48)
  • Geli, Pitu ; Brugués, Antoni. Saltencs singulars: el senyor Moreno. La Farga. Revista de Salt, 104 (maig 1989) pàg. 23
  • Lluís Moreno: web de la Biblioteca Pública de Salt
  • Masó i Fàbrega, Pau
    • El mestre LluísMoreno i Salt. Presència, 06/09/1969
    • En Lluís Moreno Pallí en el record. D’un temps, d’una gent, d’un escut. Programa Festa Major, 1976

lluis_moreno - online jigsaw puzzle - 9 pieces

Lluís Moreno

h1

c/ de Pere Gallostra

28 Juny, 2009

El carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Pere Gallostra es troba a la zona del Veïnat, entre el carrer Major i el carrer Àngel Guimerà, molt a prop de l’Ajuntament de Salt i del Passeig Ciutat de Girona.

Data en què es va donar nom al carrer: 11 de febrer de 1933. En va aparèixer una nota a la pàgina 3 de la publicació “L’Autonomista” del dia 14 de juny de 1933. El 1962 es va portar a terme l’enllumenat del carrer.

El personatge

Pere Gallostra i Berdala (1858 – 1932)

[mestre]

Pere Gallostra va néixer a Crespià el 1858 i morí a Salt el 1932.

Va exercir com a mestre particular al Veïnat. L’escola privada del mestre Pere Gallostra va exercir des de finals del segle XIX fins a les darreries de la dictadura de Primo de Rivera. Un dels seus deixebles fou Iu Bohigas; també ho foren molts dels homes que sostingueren la campanya republicana i democràtica a Salt.

L’11 de febrer de 1933, es reunia el Ple de l’Ajuntament per dedicar-li un carrer i el 19 de febrer del mateix any, els seus ex-alumnes li van retre homenatge als locals del Centre Republicà.

Més informació:

  • […] L’any 1900 els saltencs que sabien llegir i escriure eren 895, és a dir, el 39 per 100 de la població. L’escola, pero, farà una feina considerable, a desgrat de les condicions adverses amb què havien de treballar els mestres (document núm. 9 ) . Botet i Sisó, pels volts del 1911, constata l’existencia a Salt de dues escoles públiques elementals completes (una de nois i l’altra de noies) i cinc escoles privades, entre quals esmenta la dels germans de la Doctrina Cristiana, la de les monges de Santa Clara i la de les germanes terciàries dominiques. Els noms d’Esteve Vila, Pere Gallostra i Lluís Moreno —revitalitzats amb la dedicació d’uns carrers— revelen precisament l’admiració i agraïment de Salt envers la tasca docent d’uns mestres que aixecaren el nivell cultural de la població […]. A. Visió històrica del Poble de Salt. Revista de Girona, 86 (1979), pàg. 13
  • Un homenatge a Pere Gallostra. L’Autonomista, 18/02/1933. Pàg. 3
  • Salt: homenatge a Pere Gallostra. L’Autonomista, 25/04/1933
  • Pere Gallostra: web de la Biblioteca Pública de Salt