Archive for the ‘Dones’ Category

h1

c/ de les Filadores

13 gener, 2010

teixidoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de les Filadores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.

El carrer de les Filadores és perpendicular al canal de la Séquia Monar i paral·lel al carrer de les Teixidores.

Data en què es va donar nom al carrer: el dia 9 de juny de 1980 per acord del Ple ordinari del Consell de Salt, que  va ser ratificat  per acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona, el dia 8 d’octubre del mateix any.

El personatge

Una filadora és una operària dedicada a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats (enciclopèdia.cat)

Més informació:

h1

c/ Llevadores

13 gener, 2010

llevadoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer Llevadores es troba situat al sector Mas Masó, entre el carrer Dr. Castany a l’oest i el terme municipal de Girona a l’est, enfront de l’accés principal al Parc Hospitalari Martí i Julià.

L’obertura d’aquest carrer, ha permès “millorar la connexió de dos barris que fins ara es donaven l’esquena: el del Veïnat de Salt i el de Santa Eugènia de Girona”.

Data en què es va donar nom al carrer: El Ple Municipal va acordar donar nom al carrer el dia 20 de setembre de 2004, però no es va obrir al trànsit fins el 21 de desembre de 2009.

El personatge

Una llevadora és una dona que assisteix professionalment les parteres.

Més informació:

h1

c/ de les Teixidores

13 gener, 2010

teixidoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de les Teixidores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.

El carrer de les Teixidores és una prolongació del carrer Indústria.

Data en què es va donar nom al carrer: el dia 9 de juny de 1980 per acord del Ple ordinari del Consell de Salt, que  va ser ratificat  per acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona, el dia 8 d’octubre del mateix any.

El personatge

Un teixidor és una persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà. Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader (enciclopèdia.cat)

Més informació:

h1

Pg. de Teresa Pons Tomàs

22 Desembre, 2009

ponsEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El passeig de Teresa Pons i Tomàs es troba al sector de Can Patrac,  al nou espai annex a la Factoria cultural Coma-Cros, confrontat amb l’espai de Jardí de les Filadores i perpendicular al Carrer Sant Grau.

Data en què es va donar nom al carrer: El dia 21 de desembre de 2009

Inauguració: dia 26 de juliol de 2010, després de la presentació del llibre de Jaume Prat i Pons Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)

<<  imatges de la inauguració >>

El personatge

pons_1Teresa Pons Tomàs (1911-1988)

[treballadora de la Coma-Cros i regidora]

Teresa Pons va néixer el 10 d’abril de 1911, al carrer “dels 18 duros”, ara Carrer Indústria. Va ser la tercera dels quatre germans de can Clarà, estudià a l’escola pública de Salt fins als catorze anys, en què començà a treballar a la fàbrica Coma-Cros.

De ben jove s’interessà pels problemes socials de la comunitat; entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre de Cultura la Floreal, on formà part de la companyia de teatre Arte y Amor.

La Teresa Pons fou la primera regidora a Salt i una de les primeres a les comarques gironines (19/10/36), però a finals de l’any 1936 abandonà la política i formà parella amb Salvador Piñol, líder sindical de a CNT. El 1939, amb l’exeècit franquista a les portes de Barcelona, passaren a França.

El 1947, amb només 36 anys, va quedar viuda, sense cap possibilitat de poder tornar a Catalunya. No va ser fins a finals dels setanta quan, acompanyada dels seus fills, va tornà diverses vegades a Salt per visitar els seus familiars i amics.  Va morir el 4 de desembre de 1988 i va ser enterrada al cementiri de Gasserase, a les afores de Montauban, on també foren traslladades les despulles de Salvador Piñol.

En el marc de la Revolució Social del 19 de juliol de 1936, la Teresa fou la primera regidora a les comarques gironines (19-10-36).

És aquest comitè, cèlebre per la radicalització dels seus plantejaments, qui detenta el control del municipi fins a l’octubre del mateix any, quan, arran de la dissolució deis Comitès de Milícies, la CNT accepta formar part del Govern de l’Ajuntament, que a partir d’aquest moment passa a anomenar-se Consell Municipal. En la seva acta de constitució (19-X-36) s’especifica «que la CNT i el Centre Republicà d’Esquerra d’aquesta vila, havien acordat que, essent les úniques dues organitzacions antifeixistes de la localitat, les quals estan representades en el Comitè de Milícies que es
disol. La composició del nou Ajuntament restarà reduïda a disset membres, onze de la CNT i sis del Centre Republicà d’Esquerres», Aquest consell municipal que l’ 11 de desembre es veu de nou modificat, és integrat pels següents representants: President: Eduardo Pardo i Gómez CNT; 1r. Vice-president: Pere Bustins i Saurina CNT; 2n. Vice-president: Jaume Vila i Giralt CNT; Regidors: Teresa Pons i Tomàs CNT, Eusebi Carandell i Coll CNT, Josep Salsina i Aragonès CRE, Enric Planas i Riera CNT, Joan Prat i Mestres CNT, Agustí Roura i Vila CNT, Josep Huix i Font CRE, Joaquim Colomer i Pardas CNT, Amadeu Viñas i Llansó CNT, Pasqual Señer i Lucero CRE, Josep Bemadas i SalaCNT, Jaume Cerdà i Cases CRE, lu Bohigas i Blanc CRE, Joan Soler i Oller CNT.

A: Boadas, Joan. La vida municipal i la vida quotidiana al Salt del 1936. Article dins el reportatge: “Les Bernardes han aturat el temps al Salt de l’any 1936“, aparegut a: Presència, 751 (1986, 13 juliol) pàg. 20-22

El 6 de novembre de 2008, dins les Jornades: La revolució llibertària – 70è aniversari del 19 de juliol del 1936 es va fer la xerrada “Teresa Pons, una saltenca llibertària. La primera dona regidora de les comarques gironines. Història d’un personatge anònim dins el gran circ de la guerra civil”, a càrrec de Jaume Prat, investigador

Més informació:

  • Prat i Pons, Jaume. Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol). CCG edicions, 2010 (pàg. 129-188)
  • Dissabte (6), a Santa Eugènia de Ter es va recordar Teresa Pons, de Salt, i Isabel Vilà, a Can Gibert, en el Dia de la dona treballadora (8). El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 06/03/2010 [fotos]
  • Alonso i Pont, Agapit. Teresa Pons i Tomàs. La Farga. Revista de Salt, 258 (febrer, 2009) pàg. 13