Archive for the ‘Carrers’ Category

h1

c/ de les Filadores

13 gener, 2010

teixidoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de les Filadores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.

El carrer de les Filadores és perpendicular al canal de la Séquia Monar i paral·lel al carrer de les Teixidores.

Data en què es va donar nom al carrer: el dia 9 de juny de 1980 per acord del Ple ordinari del Consell de Salt, que  va ser ratificat  per acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona, el dia 8 d’octubre del mateix any.

El personatge

Una filadora és una operària dedicada a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats (enciclopèdia.cat)

Més informació:

h1

c/ Llevadores

13 gener, 2010

llevadoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer Llevadores es troba situat al sector Mas Masó, entre el carrer Dr. Castany a l’oest i el terme municipal de Girona a l’est, enfront de l’accés principal al Parc Hospitalari Martí i Julià.

L’obertura d’aquest carrer, ha permès “millorar la connexió de dos barris que fins ara es donaven l’esquena: el del Veïnat de Salt i el de Santa Eugènia de Girona”.

Data en què es va donar nom al carrer: El Ple Municipal va acordar donar nom al carrer el dia 20 de setembre de 2004, però no es va obrir al trànsit fins el 21 de desembre de 2009.

El personatge

Una llevadora és una dona que assisteix professionalment les parteres.

Més informació:

h1

c/ de les Teixidores

13 gener, 2010

teixidoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de les Teixidores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.

El carrer de les Teixidores és una prolongació del carrer Indústria.

Data en què es va donar nom al carrer: el dia 9 de juny de 1980 per acord del Ple ordinari del Consell de Salt, que  va ser ratificat  per acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona, el dia 8 d’octubre del mateix any.

El personatge

Un teixidor és una persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà. Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader (enciclopèdia.cat)

Més informació:

h1

Pg. de Teresa Pons Tomàs

22 Desembre, 2009

ponsEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El passeig de Teresa Pons i Tomàs es troba al sector de Can Patrac,  al nou espai annex a la Factoria cultural Coma-Cros, confrontat amb l’espai de Jardí de les Filadores i perpendicular al Carrer Sant Grau.

Data en què es va donar nom al carrer: El dia 21 de desembre de 2009

Inauguració: dia 26 de juliol de 2010, després de la presentació del llibre de Jaume Prat i Pons Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)

<<  imatges de la inauguració >>

El personatge

pons_1Teresa Pons Tomàs (1911-1988)

[treballadora de la Coma-Cros i regidora]

Teresa Pons va néixer el 10 d’abril de 1911, al carrer “dels 18 duros”, ara Carrer Indústria. Va ser la tercera dels quatre germans de can Clarà, estudià a l’escola pública de Salt fins als catorze anys, en què començà a treballar a la fàbrica Coma-Cros.

De ben jove s’interessà pels problemes socials de la comunitat; entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre de Cultura la Floreal, on formà part de la companyia de teatre Arte y Amor.

La Teresa Pons fou la primera regidora a Salt i una de les primeres a les comarques gironines (19/10/36), però a finals de l’any 1936 abandonà la política i formà parella amb Salvador Piñol, líder sindical de a CNT. El 1939, amb l’exeècit franquista a les portes de Barcelona, passaren a França.

El 1947, amb només 36 anys, va quedar viuda, sense cap possibilitat de poder tornar a Catalunya. No va ser fins a finals dels setanta quan, acompanyada dels seus fills, va tornà diverses vegades a Salt per visitar els seus familiars i amics.  Va morir el 4 de desembre de 1988 i va ser enterrada al cementiri de Gasserase, a les afores de Montauban, on també foren traslladades les despulles de Salvador Piñol.

En el marc de la Revolució Social del 19 de juliol de 1936, la Teresa fou la primera regidora a les comarques gironines (19-10-36).

És aquest comitè, cèlebre per la radicalització dels seus plantejaments, qui detenta el control del municipi fins a l’octubre del mateix any, quan, arran de la dissolució deis Comitès de Milícies, la CNT accepta formar part del Govern de l’Ajuntament, que a partir d’aquest moment passa a anomenar-se Consell Municipal. En la seva acta de constitució (19-X-36) s’especifica «que la CNT i el Centre Republicà d’Esquerra d’aquesta vila, havien acordat que, essent les úniques dues organitzacions antifeixistes de la localitat, les quals estan representades en el Comitè de Milícies que es
disol. La composició del nou Ajuntament restarà reduïda a disset membres, onze de la CNT i sis del Centre Republicà d’Esquerres», Aquest consell municipal que l’ 11 de desembre es veu de nou modificat, és integrat pels següents representants: President: Eduardo Pardo i Gómez CNT; 1r. Vice-president: Pere Bustins i Saurina CNT; 2n. Vice-president: Jaume Vila i Giralt CNT; Regidors: Teresa Pons i Tomàs CNT, Eusebi Carandell i Coll CNT, Josep Salsina i Aragonès CRE, Enric Planas i Riera CNT, Joan Prat i Mestres CNT, Agustí Roura i Vila CNT, Josep Huix i Font CRE, Joaquim Colomer i Pardas CNT, Amadeu Viñas i Llansó CNT, Pasqual Señer i Lucero CRE, Josep Bemadas i SalaCNT, Jaume Cerdà i Cases CRE, lu Bohigas i Blanc CRE, Joan Soler i Oller CNT.

A: Boadas, Joan. La vida municipal i la vida quotidiana al Salt del 1936. Article dins el reportatge: “Les Bernardes han aturat el temps al Salt de l’any 1936“, aparegut a: Presència, 751 (1986, 13 juliol) pàg. 20-22

El 6 de novembre de 2008, dins les Jornades: La revolució llibertària – 70è aniversari del 19 de juliol del 1936 es va fer la xerrada “Teresa Pons, una saltenca llibertària. La primera dona regidora de les comarques gironines. Història d’un personatge anònim dins el gran circ de la guerra civil”, a càrrec de Jaume Prat, investigador

Més informació:

  • Prat i Pons, Jaume. Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol). CCG edicions, 2010 (pàg. 129-188)
  • Dissabte (6), a Santa Eugènia de Ter es va recordar Teresa Pons, de Salt, i Isabel Vilà, a Can Gibert, en el Dia de la dona treballadora (8). El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 06/03/2010 [fotos]
  • Alonso i Pont, Agapit. Teresa Pons i Tomàs. La Farga. Revista de Salt, 258 (febrer, 2009) pàg. 13
h1

c/ d’Esteve Vila

6 Juliol, 2009

vilaEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer d’Esteve Vila es troba a l’Eixample Oest, entre el carrer Pere Coll i Guitó i el passeig Marquès de Camps. Va des del carrer Major al passeig dels Països Catalans.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1927. Pau Masó i Fàbrega a l’article ” El mestre Lluís Moreno i Salt” editat a Presència del dia 06/09/1969 escrivia:  L’any 1927 s’efectuà el descobriment de la placa que dona el nom del senyor Esteve Vila, el mestre de la meva infantesa, al carrer on visqué. En un emotiu parlament, el senyor Moreno significa el valor simbòlic que el descobriment l’efectués el seu nét Ramon tot i esperant digué  de veure continuades en ell, les virtuts pedagògiques, l’altruïsme i l’esperit de  sacrifici del seu avi. També ho comenta Ramon Bover en el seu article al programa de la Festa Major de l’any 1952.

El personatge

Esteve Vila i Mir (1851-1926)

[mestre]

Esteve Vila va néixer a Calonge el 1851 i va morir a Salt el 1926.

Es va examinar per obtenir el títol de mestre el 26 de setembre de 1882 i va obtenir el títol superior el 22 de juliol de 1984.

Després d’exercir 4 anys a l’escola de Fortià, el 1885 va obtenir la plaça en propietat de l’escola pública de nens de Salt on va exercir 38 anys fins a la seva jubilació el 1921. L’escola era al començament del carrer Processó, en un cantó de l’antiga plaça de la Constitució. Als baixos de l’edifici hi havia l’escola i al pis superior, la casa del mestre, on va viure més de 30 anys amb la seva família. El 7 d’agost de 1903, la Inspecció d’Ensenyament li va concedir un ajudant per atendre els nens més petits, de 6 a 8 anys, dels prop de cent alumnes que assistien a l’escola

El dia 15/05/1926, a la plana 15 de La Vanguardia va sortir una petita nota de la seva defunció: Ha fallecido en Salt don Esteban Vila, maestro jubilado. L’any següent, el poble de Salt li va retre un homenatge.

Uns mesos després de morir, l’1 d’octubre de 1926,  l’Ajuntament acordà dedicar-li el nom d’un carrer.

Més informació:

vila1

h1

c/ de Joaquim Ravetllat

6 Juliol, 2009

ravetllatEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Joaquim Ravetllat es troba al Barri Vell, molt a prop de les places Verdaguer i Sant Jaume. Va des del carrer Major al carrer Processó.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1930. Al núm. 1 del diari “Poble de Salt” (13/12/1930) es diu que l’Ajuntament ha decidit canviar el nom del carrer Sant Francesc per Joaquim Ravetllat.

El personatge

Joaquim Ravetllat i Estech (1872-1923)

[veterinari i microbiòleg]

Joaquim Ravetllat i Estech (Salt, 1872 – 1923)

Joaquim Ravetllat neix a Salt el dia 19 de maig de 1872. Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris. El seu pare Joaquim Ravetllat Piera, era veterinari de Salt i el seu avi matern, Estech Mató, era veterinari de Rupià.

Va cursar els estudis primaris a Salt i el batxillerat a Girona. Als 15 anys es trasllada a Saragossa per fer l’examen d’ingrés a l’Escola de Veterinària. Finalment estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària el 1890. Va estar un temps a Madrid estudiant sobre tuberculosi i microbiologia. Completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’instal·là i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi.

Gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, va poder traslladar el laboratori que tenia a casa seva a un pavelló del Sanatorio Mental.

Els últims anys de la seva vida, juntament amb R. Pla i Armengol, investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’Institut Ravetllat-Pla, encara que sense reconeixement oficial, però en vigència fins a mitjan anys quaranta. Ravetllat és autor de nombroses monografies sobre bacteriologia tuberculosa.

Més informació:

  • Bagué i Canaleta, Narcís. Aproximació a la vida i l’obra de Joaquim Ravetllat y Estech. Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, ISSN 0210-8615, Vol. 7, Nº 12, 1984 , pags. 3-24
  • Batlle, Eduard. El «mètode Ravetllat». El Punt Digital, 11/03/08 [plana de El Punt]
  • Cabruja i Auguet, Agustí. Joaquim Ravetllat. A: “Polítics i escriptors gironins durant la segona república”. [Salt] : Ajuntament de Salt; [Girona] : Diputació de Girona, 1987. Pàg. 123-126
  • Enciclopèdia catalana
  • Gratacós Masanellas, J. Ravetllat (Salt 1872-1923). Fiesta Mayor de Salt 1947. programa de festejos
  • Gutiérrez García, José Manuel. El impacto del laboratorio en la renovación de la veterinaria española: el caso Joaquim Revetllat i Estech (1871-1923). Premi Fundació Uriach d’Història de la Medicina, 2007. A: Medicina&historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 4, (2007), pag. 1-16
  • Un retrat del veterinari saltenc Joaquim Ravella rep el premi de la Fundació Uriach. Diari de Girona, 09/03/08 | [més informació]
  • Ravetllat, Joaquín: Escrits [dossier enquadernat. Arxiu de la Biblioteca Pública de Salt]. Conté:
    • Estudios experimentales sobre la tuberculosis. Establecimiento tipográfico de “El Autonomista”, 1907
    • Estudios sobre la tuberculosis (manuscrit)
    • Publicitat dels productes Ravetllat-Pla
    • Comandes els productes Ravetllat-Pla
    • Publicacions del Dr. Ferran (portades)
    • Biografia de Joaquim Ravetllat. Publicada a Anales del Colegio Oficial de Veterinarios de la Provincia de Barcelona, núm. 332  (abril, 1971), pàg. 216-218

    ravetllat1

 

h1

c/ de Jaume Roca Delpech

6 Juliol, 2009

rocaEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer Roca Delpech, corre paral·lel al passeig dels Països Catalans, des del passeig Marquès de Camps fins al carrer Francesc Macià. Es troba dins els barris del Grup Sant Cugat i Maçana.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1976, el carrer Montseny va rebre el nom de carrer Roca Delpech. A la pàgina 4 del diari Los Sitios del dia 22/06/1976, apareix la nota del canvi de nom amb aquest titolar “Cambio de nombre en diversas calles del tèrmino municipal de Gerona por coincidir con otras de Salt, Sant Gregori y Celrá

El personatge

Jaume Roca i Delpech (1910-1968)

[Músic i pintor]

Jaume Roca i Delpech (Salt, 1910 – Girona, 1968).

Jaume Roca Delpech ha estat un dels artistes saltencs amb més difusió internacional i més reconegut en la seva època. Amb quinze anys ja composava sardanes i el 1926 féu el seu primer concert de piano.

L’any 1934 s’establí a Barcelona on va obrir una acadèmia de piano que va tancar en esclatar la guerra. Fins el 1936 va anar compaginant les tasques pedagògiques amb les actuacions en sales de concerts, fins i tot va fundar una cobla anomenada Iris de Salt, però l’esclat de la Guerra Civil va trencar aquesta dinàmica i amb pocs anys va decantar la seva expressió artística cap a un altre camp ben diferent: la plàstica.

Artista clau a la Girona de la postguerra va ser un home avançat al seu temps. Cal recordar, per exemple, que els seus dibuixos undergrounds , plens d’humor i de sarcasme no van veure la llum pública fins l’any 1982, quan l’Ajuntament de Girona li retia homenatge amb una exposició al Museu d’Història de la Ciutat.

Més informacó:

roca_delpech_4

En aquesta foto s’ha amagat la caricatura d’en Jaume Roca Delpech. La sabeu trobar?

roca_1