Archive for the ‘Carrers’ Category

h1

c/ de les Filadores

13 gener, 2010

teixidoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de les Filadores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.

El carrer de les Filadores és perpendicular al canal de la Séquia Monar i paral·lel al carrer de les Teixidores.

Data en què es va donar nom al carrer: el dia 9 de juny de 1980 per acord del Ple ordinari del Consell de Salt, que  va ser ratificat  per acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona, el dia 8 d’octubre del mateix any.

El personatge

Una filadora és una operària dedicada a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats (enciclopèdia.cat)

Més informació:

h1

c/ Llevadores

13 gener, 2010

llevadoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer Llevadores es troba situat al sector Mas Masó, entre el carrer Dr. Castany a l’oest i el terme municipal de Girona a l’est, enfront de l’accés principal al Parc Hospitalari Martí i Julià.

L’obertura d’aquest carrer, ha permès “millorar la connexió de dos barris que fins ara es donaven l’esquena: el del Veïnat de Salt i el de Santa Eugènia de Girona”.

Data en què es va donar nom al carrer: El Ple Municipal va acordar donar nom al carrer el dia 20 de setembre de 2004, però no es va obrir al trànsit fins el 21 de desembre de 2009.

El personatge

Una llevadora és una dona que assisteix professionalment les parteres.

Més informació:

h1

c/ de les Teixidores

13 gener, 2010

teixidoresEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de les Teixidores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.

El carrer de les Teixidores és una prolongació del carrer Indústria.

Data en què es va donar nom al carrer: el dia 9 de juny de 1980 per acord del Ple ordinari del Consell de Salt, que  va ser ratificat  per acord del Ple Municipal de l’Ajuntament de Girona, el dia 8 d’octubre del mateix any.

El personatge

Un teixidor és una persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà. Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader (enciclopèdia.cat)

Més informació:

h1

Pg. de Teresa Pons Tomàs

22 Desembre, 2009

ponsEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El passeig de Teresa Pons i Tomàs es troba al sector de Can Patrac,  al nou espai annex a la Factoria cultural Coma-Cros, confrontat amb l’espai de Jardí de les Filadores i perpendicular al Carrer Sant Grau.

Data en què es va donar nom al carrer: El dia 21 de desembre de 2009

Inauguració: dia 26 de juliol de 2010, després de la presentació del llibre de Jaume Prat i Pons Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol)

<<  imatges de la inauguració >>

El personatge

pons_1Teresa Pons Tomàs (1911-1988)

[treballadora de la Coma-Cros i regidora]

Teresa Pons va néixer el 10 d’abril de 1911, al carrer “dels 18 duros”, ara Carrer Indústria. Va ser la tercera dels quatre germans de can Clarà, estudià a l’escola pública de Salt fins als catorze anys, en què començà a treballar a la fàbrica Coma-Cros.

De ben jove s’interessà pels problemes socials de la comunitat; entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre de Cultura la Floreal, on formà part de la companyia de teatre Arte y Amor.

La Teresa Pons fou la primera regidora a Salt i una de les primeres a les comarques gironines (19/10/36), però a finals de l’any 1936 abandonà la política i formà parella amb Salvador Piñol, líder sindical de a CNT. El 1939, amb l’exeècit franquista a les portes de Barcelona, passaren a França.

El 1947, amb només 36 anys, va quedar viuda, sense cap possibilitat de poder tornar a Catalunya. No va ser fins a finals dels setanta quan, acompanyada dels seus fills, va tornà diverses vegades a Salt per visitar els seus familiars i amics.  Va morir el 4 de desembre de 1988 i va ser enterrada al cementiri de Gasserase, a les afores de Montauban, on també foren traslladades les despulles de Salvador Piñol.

En el marc de la Revolució Social del 19 de juliol de 1936, la Teresa fou la primera regidora a les comarques gironines (19-10-36).

És aquest comitè, cèlebre per la radicalització dels seus plantejaments, qui detenta el control del municipi fins a l’octubre del mateix any, quan, arran de la dissolució deis Comitès de Milícies, la CNT accepta formar part del Govern de l’Ajuntament, que a partir d’aquest moment passa a anomenar-se Consell Municipal. En la seva acta de constitució (19-X-36) s’especifica «que la CNT i el Centre Republicà d’Esquerra d’aquesta vila, havien acordat que, essent les úniques dues organitzacions antifeixistes de la localitat, les quals estan representades en el Comitè de Milícies que es
disol. La composició del nou Ajuntament restarà reduïda a disset membres, onze de la CNT i sis del Centre Republicà d’Esquerres», Aquest consell municipal que l’ 11 de desembre es veu de nou modificat, és integrat pels següents representants: President: Eduardo Pardo i Gómez CNT; 1r. Vice-president: Pere Bustins i Saurina CNT; 2n. Vice-president: Jaume Vila i Giralt CNT; Regidors: Teresa Pons i Tomàs CNT, Eusebi Carandell i Coll CNT, Josep Salsina i Aragonès CRE, Enric Planas i Riera CNT, Joan Prat i Mestres CNT, Agustí Roura i Vila CNT, Josep Huix i Font CRE, Joaquim Colomer i Pardas CNT, Amadeu Viñas i Llansó CNT, Pasqual Señer i Lucero CRE, Josep Bemadas i SalaCNT, Jaume Cerdà i Cases CRE, lu Bohigas i Blanc CRE, Joan Soler i Oller CNT.

A: Boadas, Joan. La vida municipal i la vida quotidiana al Salt del 1936. Article dins el reportatge: “Les Bernardes han aturat el temps al Salt de l’any 1936“, aparegut a: Presència, 751 (1986, 13 juliol) pàg. 20-22

El 6 de novembre de 2008, dins les Jornades: La revolució llibertària – 70è aniversari del 19 de juliol del 1936 es va fer la xerrada “Teresa Pons, una saltenca llibertària. La primera dona regidora de les comarques gironines. Història d’un personatge anònim dins el gran circ de la guerra civil”, a càrrec de Jaume Prat, investigador

Més informació:

  • Prat i Pons, Jaume. Sumaríssim d’urgència 1643. La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol). CCG edicions, 2010 (pàg. 129-188)
  • Dissabte (6), a Santa Eugènia de Ter es va recordar Teresa Pons, de Salt, i Isabel Vilà, a Can Gibert, en el Dia de la dona treballadora (8). El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, 06/03/2010 [fotos]
  • Alonso i Pont, Agapit. Teresa Pons i Tomàs. La Farga. Revista de Salt, 258 (febrer, 2009) pàg. 13
h1

c/ d’Esteve Vila

6 Juliol, 2009

vilaEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer d’Esteve Vila es troba a l’Eixample Oest, entre el carrer Pere Coll i Guitó i el passeig Marquès de Camps. Va des del carrer Major al passeig dels Països Catalans.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1927. Pau Masó i Fàbrega a l’article ” El mestre Lluís Moreno i Salt” editat a Presència del dia 06/09/1969 escrivia:  L’any 1927 s’efectuà el descobriment de la placa que dona el nom del senyor Esteve Vila, el mestre de la meva infantesa, al carrer on visqué. En un emotiu parlament, el senyor Moreno significa el valor simbòlic que el descobriment l’efectués el seu nét Ramon tot i esperant digué  de veure continuades en ell, les virtuts pedagògiques, l’altruïsme i l’esperit de  sacrifici del seu avi. També ho comenta Ramon Bover en el seu article al programa de la Festa Major de l’any 1952.

El personatge

Esteve Vila i Mir (1851-1926)

[mestre]

Esteve Vila va néixer a Calonge el 1851 i va morir a Salt el 1926.

Es va examinar per obtenir el títol de mestre el 26 de setembre de 1882 i va obtenir el títol superior el 22 de juliol de 1984.

Després d’exercir 4 anys a l’escola de Fortià, el 1885 va obtenir la plaça en propietat de l’escola pública de nens de Salt on va exercir 38 anys fins a la seva jubilació el 1921. L’escola era al començament del carrer Processó, en un cantó de l’antiga plaça de la Constitució. Als baixos de l’edifici hi havia l’escola i al pis superior, la casa del mestre, on va viure més de 30 anys amb la seva família. El 7 d’agost de 1903, la Inspecció d’Ensenyament li va concedir un ajudant per atendre els nens més petits, de 6 a 8 anys, dels prop de cent alumnes que assistien a l’escola

El dia 15/05/1926, a la plana 15 de La Vanguardia va sortir una petita nota de la seva defunció: Ha fallecido en Salt don Esteban Vila, maestro jubilado. L’any següent, el poble de Salt li va retre un homenatge.

Uns mesos després de morir, l’1 d’octubre de 1926,  l’Ajuntament acordà dedicar-li el nom d’un carrer.

Més informació:

vila1

h1

c/ de Joaquim Ravetllat

6 Juliol, 2009

ravetllatEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Joaquim Ravetllat es troba al Barri Vell, molt a prop de les places Verdaguer i Sant Jaume. Va des del carrer Major al carrer Processó.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1930. Al núm. 1 del diari “Poble de Salt” (13/12/1930) es diu que l’Ajuntament ha decidit canviar el nom del carrer Sant Francesc per Joaquim Ravetllat.

El personatge

Joaquim Ravetllat i Estech (1872-1923)

[veterinari i microbiòleg]

Joaquim Ravetllat i Estech (Salt, 1872 – 1923)

Joaquim Ravetllat neix a Salt el dia 19 de maig de 1872. Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris. El seu pare Joaquim Ravetllat Piera, era veterinari de Salt i el seu avi matern, Estech Mató, era veterinari de Rupià.

Va cursar els estudis primaris a Salt i el batxillerat a Girona. Als 15 anys es trasllada a Saragossa per fer l’examen d’ingrés a l’Escola de Veterinària. Finalment estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària el 1890. Va estar un temps a Madrid estudiant sobre tuberculosi i microbiologia. Completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’instal·là i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi.

Gràcies a la Mancomunitat de Catalunya, va poder traslladar el laboratori que tenia a casa seva a un pavelló del Sanatorio Mental.

Els últims anys de la seva vida, juntament amb R. Pla i Armengol, investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’Institut Ravetllat-Pla, encara que sense reconeixement oficial, però en vigència fins a mitjan anys quaranta. Ravetllat és autor de nombroses monografies sobre bacteriologia tuberculosa.

Més informació:

  • Bagué i Canaleta, Narcís. Aproximació a la vida i l’obra de Joaquim Ravetllat y Estech. Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, ISSN 0210-8615, Vol. 7, Nº 12, 1984 , pags. 3-24
  • Batlle, Eduard. El «mètode Ravetllat». El Punt Digital, 11/03/08 [plana de El Punt]
  • Cabruja i Auguet, Agustí. Joaquim Ravetllat. A: “Polítics i escriptors gironins durant la segona república”. [Salt] : Ajuntament de Salt; [Girona] : Diputació de Girona, 1987. Pàg. 123-126
  • Enciclopèdia catalana
  • Gratacós Masanellas, J. Ravetllat (Salt 1872-1923). Fiesta Mayor de Salt 1947. programa de festejos
  • Gutiérrez García, José Manuel. El impacto del laboratorio en la renovación de la veterinaria española: el caso Joaquim Revetllat i Estech (1871-1923). Premi Fundació Uriach d’Història de la Medicina, 2007. A: Medicina&historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 4, (2007), pag. 1-16
  • Un retrat del veterinari saltenc Joaquim Ravella rep el premi de la Fundació Uriach. Diari de Girona, 09/03/08 | [més informació]
  • Ravetllat, Joaquín: Escrits [dossier enquadernat. Arxiu de la Biblioteca Pública de Salt]. Conté:
    • Estudios experimentales sobre la tuberculosis. Establecimiento tipográfico de “El Autonomista”, 1907
    • Estudios sobre la tuberculosis (manuscrit)
    • Publicitat dels productes Ravetllat-Pla
    • Comandes els productes Ravetllat-Pla
    • Publicacions del Dr. Ferran (portades)
    • Biografia de Joaquim Ravetllat. Publicada a Anales del Colegio Oficial de Veterinarios de la Provincia de Barcelona, núm. 332  (abril, 1971), pàg. 216-218

    ravetllat1

 

h1

c/ de Jaume Roca Delpech

6 Juliol, 2009

rocaEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer Roca Delpech, corre paral·lel al passeig dels Països Catalans, des del passeig Marquès de Camps fins al carrer Francesc Macià. Es troba dins els barris del Grup Sant Cugat i Maçana.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1976, el carrer Montseny va rebre el nom de carrer Roca Delpech. A la pàgina 4 del diari Los Sitios del dia 22/06/1976, apareix la nota del canvi de nom amb aquest titolar “Cambio de nombre en diversas calles del tèrmino municipal de Gerona por coincidir con otras de Salt, Sant Gregori y Celrá

El personatge

Jaume Roca i Delpech (1910-1968)

[Músic i pintor]

Jaume Roca i Delpech (Salt, 1910 – Girona, 1968).

Jaume Roca Delpech ha estat un dels artistes saltencs amb més difusió internacional i més reconegut en la seva època. Amb quinze anys ja composava sardanes i el 1926 féu el seu primer concert de piano.

L’any 1934 s’establí a Barcelona on va obrir una acadèmia de piano que va tancar en esclatar la guerra. Fins el 1936 va anar compaginant les tasques pedagògiques amb les actuacions en sales de concerts, fins i tot va fundar una cobla anomenada Iris de Salt, però l’esclat de la Guerra Civil va trencar aquesta dinàmica i amb pocs anys va decantar la seva expressió artística cap a un altre camp ben diferent: la plàstica.

Artista clau a la Girona de la postguerra va ser un home avançat al seu temps. Cal recordar, per exemple, que els seus dibuixos undergrounds , plens d’humor i de sarcasme no van veure la llum pública fins l’any 1982, quan l’Ajuntament de Girona li retia homenatge amb una exposició al Museu d’Història de la Ciutat.

Més informacó:

roca_delpech_4

En aquesta foto s’ha amagat la caricatura d’en Jaume Roca Delpech. La sabeu trobar?

roca_1

h1

c/ de Josep Ramis

6 Juliol, 2009

ramisEl carrer

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El carrer de Josep Ramis està al Barri Vell. És un petit carrer que surt del carrer Major i acaba en el punt on es troben el carrer de Sant Dionís amb el carrer Llarg, molt a prop de la plaça Surroca.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1980. A l’apartat de precs i preguntes del Ple Municipal de Salt del dia 14 d’abril de 1980 es deia que “es tractarien alguns d’àmbit local en els que destaca el posar a un, carrer, el Ramis, el nom de Pintor Josep Ramis“. Los Sitios, 15/04/1980, pàg. 4.

El personatge

Josep Ramis i Pèlach (1897-1980)

[pintor]

Salt, 1897-1980.

El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia. Aviat s’establí als EUA.

Es va iniciar en la pintura per ocupar les hores a  causa d’un accident que el va tenir immobilitzat. Una vegada recuperat va tornar al treball i  va ingressar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Francisco, on estudià art. La seva primera exposició va ser l’any 1929 a Paul Elder Gallery de San Francisco de California. A Monterey, conegué el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey; aquest treball li féu despertar l’interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra (Ginebró Serra). El tema preferent de les seves pintures era el tipisme de les missions espanyoles de California i l’arquitectura dels convents franciscans d’estil colonial espanyol. El 1931 va viatjar per l’oest i el sud d’Estats Units i es va interessar per la vida i els costums dels indis.

El 1933 inicià la decoració de les esglésies d’aquestes missions. S’inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens. El 1935 va viatjar per Mèxic, Colòmbia, Equador, Veneçuela, Perú, Bolivia, Xile, Argentina i Uruguay, visitant els pobles més amagats. Després d’un temps, tornà a Califòrnia i s’establí a Santa Barbara.

Visità Catalunya el 1946 i el 1963, ocasions que aprofità per exposar els seus quadres. Féu donació d’una sèrie de pintures a la casa natal de Juníper Serra, a Petra (Mallorca).

A part de la seva activitat pictòrica va destacar com a conferenciant tant de temes relacionats amb la pintura, com sobre diferents aspectes de Catalunya. Durant un temps també va treballar a Hollywood, per la Metro Godwyn Mayer, pintant decorats de pel·lícules.

El 1978 tornà a Salt. Dos anys justos més tard moria al mateix poble que l’havia vist néixer, el dia 31 de març de 1980 [la seva necrològica apareix a la pàgina 3 de Los Sitios de Gerona del dia 01/04/1980]

A finals del 1982, la Galeria Tau de Girona va inaugurar una exposició antològica de Josep Ramis.

En Ramis pintor prou feines és conegut entre els mateixos saltencs i seria bo que la seva obra, la seva personalitat, la seva visió de les coses fos explicitat per a coneixement de tots. Santiago Roca-Delpech i Costa, fill de l’anomenat aquarel·lista, molt bon amic d’en Ramis, el definia com a gran aimant de la cultura i de la llibertat dels homes.

Cronologia:

  • 1895 Neix a Salt-Girona.
  • 1919 Marxa a Colombia.
  • 1921 Arriba a S. Francisco de Califòrnia. Hi exerceix diversos oficis.
  • 1929 Exposició a la Paul Elder Gallery de S. Francisco. Exposició a l’Art League de Sta.Bárbara.
  • 1932 Col.lectiva «Artistes de Sta. Bárbara» a la Faulkner Memorial Art Gallery.
  • 1933 Exposició a la Paul Elder Gallery de S. Francisco. Exposició a la Fine Arts Gallery de S. Diego.
  • 1934 Col.lectiva a Sta. Bárbara de Califòrnia.
  • 1936
    • Febrer. Exposició a Bogotà, a la Societat Colombiana d’Enginyers.
    • Abril. Exposició a Cali, a la Societat d’Amics de l’Art.
    • Juliol. Exposició a Quito, a l’hotel Metropolitano.
    • Agost. Exposició a Lima, al Saló de la Societat Filarmònica.
  • 1937 Torna a Califòrnia. Inaugura un estudi obert.
  • 1938 Col.lectiva. 58ª Exhibició anual al Museu d’Art de S. Francisco. Decoració del BLACK CAT Café de S. Francisco.
  • 1939 Realització d’un mural de100 X 20, en ocasió de la Gran Exposició Mundial a S. Francisco.
  • 1940 Exposició al Palace of the Legión of honor de Califòrnia.
  • 1941 Exposició a la Lial Galleries de Monterrey. Col.lectiva a la Fine Arts School and GalLery de S. Francisco.
  • 1942/43 Pinta decorats per a la Metro Goldwyn Mayer, a Hollywood.
  • 1944 Exposició a la Bonestell Gallery de Nova York.
  • 1945 Exposició a S. Francisco.
  • 1946 Viatge a Mallorca.
  • 1948 Exposició a Salta (Argentina), al Saló del Consell General d’Educació. Exposició a Montevideo, a l’Associació Cristiana de Joves.
  • 1950/52 Viatges a París, Roma i Londres.
  • 1953 Exposició a la Cowie Galleries de Los Angeles.
  • 1955 Exposició a Barcelona, a la Galeria d’Art Jaimes. Exposició a Valencia al Casal de Catalunya.
  • 1960/61 Exposició a Mallorca, al Museu Center «Fray Junípero Serra». Visita Girona.
  • 1965 Exposició a S. Francisco, al Club dels Panamericanistes.
  • 1966 Donació de 5 obres a Mallorca.
  • 1968 Viatge a les Filipines.
  • 1969 Viatge a Rússia i al Japó.
  • 1970/75 S. Francisco. Funda un estudi-escola de pintura.
  • 1978 Torna a Salt.
  • 1980 Mor a Salt-Girona.

Més informació:

ramis_2

h1

pl. d’Emili Pibernat

6 Juliol, 2009

pibernatLa plaça

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

La plaça d’Emili Pibernat ocupa un petit espai obert al carrer Filadores i la sèquia Monar. Està a la zona del Veïnat, just al costat del terme municipal de Girona.

Data en què es va donar nom al carrer: L’any 1989. Al Diari de Girona del 22/03/1989, en un article titolat: “L’Ajuntament de Salt acorda posar nom a sis carrers i places del poble” hi ha aquest paràgraf: “La placeta Emili Pibernat és la nova denominació que s’ha donat a l’espai urbà situat al veïnat de Salt, que limita al nord amb el carrer Filadores ¡ la sèquia Monar, i pels altres límits amb edificis de la illa compresa entre aquell carrer, el de Teixidores, el de Sant Antoni i la travessera de Santa Eugenia“. Es va urbanitzar el 1993.

El personatge

Emili Pibernat i Viader (?)

[polític]

Nasqué entre els anys 1880-1885, al llarg del 1909 escrivia petits articles al diari La Lucha, un diari de finals del segle XIX i principis del XX.

Emili Pibernat militava al partit d’Esquerra Republicana de Catalunya. Junt amb Bartomeu Muñoz, Agustí Cabruja i Iu Bohigas, el 1930, va crear la publicació “Poble de Salt” que acabà sent l’òrgan oficial de les Joventuts Republicanes de Salt.

El 26 de febrer de 1930, després de la dictadura de Primo de Rivera, Emili Pibernat va ser elegit alcalde de Salt. El 14 d’abril de 1931 es proclamava la República a tot l’Estat Espanyol,  dos dies abans Salt havia votat majoritàriament  la candidatura Republicana a les eleccions municipals i es va constituir el nou Ajuntament presidit també per Emili Pibernat i Viader.

Emili Pibernat junt amb Manuel Termes foren els alcaldes de Salt durant la Segona República.

L’abril de 1936 va ser elegit secretari de la “Junta de Asistencia Social de Gerona” i el novembre de 1938  va ser nomenat  administrador de la “Casa de Asistencia y Educación y Casal del Anciano de Gerona”.

Més informació:

h1

Pg. Marquès de Camps

6 Juliol, 2009

campsEl passeig

Situació: [Vegeu plànol a Google Maps]

El passeig Marquès de Camps és una de les vies més importants de Salt. Va des del carrer Major fins el giratori de l’avinguda de la Pau que porta a l’accés de l’autopista AP-7 i al centre comercial Espai Gironès.

Data en què es va donar nom al carrer: El passeig  es va projectar el 1948, el 1958 (ja tenia el nom actual) se’n va fer el clavegaram i es va acabar d’edificar el 1970.

El personatge

Carles de Camps i d’Olzinelles (1860-1939)

[Segon Marquès de Camps. Enginyer forestal i polític.]

Carles de Camps i d’Olzinelles (Salt, 1860 – Sant Sebastià, 1939)

Fou director general d’agricultura (1917) i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal. Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona (1891) i diputat i senador a Madrid, en diferents legislatures.

El 1924, a l’adveniment de la Dictadura , es retirà de la política. Havia signat el Missatge a la reina regent (1898), els manifests de Solidaritat Catalana (1906) i Per Catalunya i l’Espanya Gran (1916). El 1936 s’exilià de Catalunya i morí a Sant Sebastià abans d’acabar la guerra civil. Havia estat president (1930) de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on ingressà el 1895.

Publicà En el reino vegetal no existen individuos (1895) , Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la agricultura e industria catalanas (1897), Política agraria (1915) i uns volums de narracions en català: Del meu sarró (1912), Cortal marí (1912), Toia virolada (1915) i Floren (1923)

camps1Carles de Camps i d’Olzinelles

Més informació:

  • L’Arxiu del Marquès de Camps : [diversos articles] A: La Farga : revista de Salt, núm. 179 (abr./maig/juny 2000), pàg. 10-21
  • Camps i d’Olzinelles, Carles de, Marquès de Camps.
    • Cortal marí. Barcelona : Editorial Catalana, 1921 (Biblioteca catalana / Editorial Catalana)
    • Historias de caza . Barcelona : El Cobre, 2004
    • Narracions. Barcelona : Ilustració Catalana, [19–?] A: Lectura popular / Ilustració Catalana ; 140. Biblioteca d’autors catalans, pàg. 545-576
    • Sonatines. Barcelona : Ilustració Catalana, [192-?]
    • Toia virolada . Barcelona : L’Avenç, 1915
  • Castells i Calzada, Narcís ; Colomer i Arcas M. Assumpció. Els pergamins de l’Arxiu del Marquès de Camps . [Salt] : Ajuntament de Salt ; [Bescanó] : Ajuntament de Bescanó, 1999
  • Ferrer i Gironès, Francesc. Els marquesos de Camps, senadors. Programa Oficial de Festes. Festa Major, 1984
  • Masó, Elena. Crisi finisecular i mobilització política al districte d’Olot. [en línia]. Revista de Girona http://www.revistadegirona.cat, 1996, número 178, pàg. 36-39. Data de la consulta: 3 de febrer de 2009
  • Pons Jordi ; Adroer, M. Àngels. Salt i el marquès de Camps: un cas de caciquisme. [en línia]. Revista de Girona http://www.revistadegirona.cat, 1988, número 129, pàg. 82 – 87. Data de la consulta: 03/02/09.
  • Pons i Busquet, Jordi. 24 de setembre de 1916: eleccions a Salt : un cas de caciquisme. A: La Farga : revista de Salt, núm. 116 (nov. 1990), p. 20-21
  • Ruiz Pedreira, Jacobo. El Marquès de Camps, enginyer de monts i defensor de la causa forestal (i II). A: La Farga : revista de Salt, núm. 199 (març 2003) pàg. 9-11
  • Ruiz, Jacobo. El Marqués de Camps: Ingeniero, propietario y político regionalista (1860-1939 ) [en línia]. Recuperat el 24/03/09
  • Senador: Expedient personal